MusicaIB

Com ser un hipnotitzador. Per a hipnotitzar a l'oïdo, al veí. O a les masses alienades, com denunciaven Marx i Engels, a qui també han dedicat The Magnetic Band la seva pròpia cançó: una història d'enyorança amistosa en la qual el que no queda clar és si és Marx qui li canta a Engels o viceversa. Però ens estem desviant. The Magnetic Band escriuen assajos lúcids i il•luminats sobre la cultura visual, basant-los no obstant això en la selecció, manipulació i superposició dels sons.
La música d'aquest quartet mallorquí-format en el 2000 en el nord de la illa- està tan basada en la filosofia i el pensament com en la geometria i l'arquitectura sonora. Són tan importants els espais oberts que deixen com els edificis sonors que aixequen, tan imponents els seus silencis com les seves catedrals de so acumulat. Les eines de la seva arquitectura són variades i s'adapten al mitjà: aquí hi ha teclats, molts teclats (pianos, òrgans, sintetitzadors, oscil•ladors, tones de cacharrería analògica), però també vibráfonos, trompetes, veus tranquilitzadores i guitarres acústiques i elèctriques, banjos o ukeleles, percussions discretes i baixos continguts. Tot utilitzat de manera que es potenciï fins a l'infinit el seu poder evocador e inspirador. Però, en el fons, la seva música parla de sentiments, és música pop al cap i a la fi. Hi ha molts motius per a viatjar sense moure's del lloc, hi ha milers de raons per a somiar, però el motiu principal des que el món és món ha estat i és l'amor, o la seva absència. L'amor ens ha donat molt bons moments en la història de l'art, i aquest pot ser un d'ells si escoltes amb atenció.