MusicaIB

A la facultat de recordar li diem memòria. La memòria individual desapareix amb la persona i, sovint, la memòria col•lectiva que no s’ha recollit en annals, o en articles, s’esvaeix en la continuada acumulació de nous esdeveniments que genera, dia a dia, la mateixa col•lectivitat. Recordar i rescatar, fer memòria de fets i gent del passat és, en veritat, la funció de la crònica històrica adreçada als que no visqueren aquell passat. Foren homes i dones que, fa una quarantena d’anys, amb il•lusionada i passional generositat , posaren el llevat necessari per aa l’esplèndida eclosió de grups de cantadors i d’ensenyament que sa Pobla té avui en dia. Un goig de veus madures i un planter de veus jovenívoles. Girem la mirada, amb l’amorositat de voler veure les coses nostres, camp enrere i, en la justícia de l’agraïment, facen una memòria d’aquells cantadors poblers, molts d’ells ja morts, que amb la seva veu obriren camins. Per tractar d’entendres el sentit i la magnitud d’un sol fil, de la infinitat de fils que tixen un escapoló d ela nostra història, és escaient situar-se en un punt determinat del temps. Així, amb la coneixença diacrònica del marc que situava el fil i les circumstàncies coadjunvants del seu origen, es podrà seguir amb fidelitat la seva progressió, evolució i posteriors transformacions, derivacions i brancatges, fins arribar a l’altre extrem de fil, l’actual, el que ara es pot veure com una realitat concreta, però mai aïllada dels precedents formatius. Avui en dia, escolt gent jove que canta amb la veu i el cor cançons de marjal i dins mi, sent la memòria d’aquells cantadors que començaren el fil de la història. I la història segueix.

Alexandre Ballester.